Drets Humans, tots, per a tothom i a tot arreu

Drets Humans, tots, per a tothom i a tot arreu

Els líders socials i mig govern català, empresonats; la Generalitat i el Parlament, intervinguts; l’escola catalana i la seva importantíssima tasca de cohesió social, amenaçada; un miler de votants ferits per la violenta repressió policial en el seu intent de defensar les urnes de l’1 d’octubre. I els Drets Humans? Ignorats, menystinguts i vulnerats.

Fa temps que des de la Coordinadora d’ONG Solidàries veiem amb preocupació el clar retrocés que pateixen els drets fonamentals a casa nostra: la llei mordassa, el dret a la sanitat universal, la reforma laboral… i també la guillotina a la Llei Catalana d’Emergència Social o la paralització de la Llei de Renda Garantida de la Ciutadania. Petites pistes d’un dolorós in crescendo que indica que la cara més dura del neoliberalisme campa desacomplexada.

La persistent erosió dels Drets Humans a tot Europa ha estat tema de debat a l’assemblea de la Coordinadora. Un dels nostres principis bàsics recollit al Codi Ètic és la defensa d’una democràcia participativa com a sistema polític i social. L’estratègia de la no separació de poders per posar fre a les aspiracions independentistes ha provocat duríssimes envestides judicials i els empresonaments dels Jordis i part del govern. Ens trobem davant una democràcia malalta, tan fràgil com la d’alguns dels països del Sud amb els que treballen les nostres entitats. I és aquesta feblesa, la que volem transformar en oportunitat. Sense oblidar la lluita de país que ens toca de ple les entitats gironines aposten per “aprofitar” la major consciència de la ciutadania vers la vulneració de Drets Humans que pateix Catalunya per ampliar l’empatia cap a d’altres indrets on fa temps que també en pateixen: el cas sahrauí que persegueix un referèndum d’autodeterminació des de fa 40 anys, Hondures, Marroc, Kurdistan, Palestina i tants i tants d’altres pobles. Des d’un context molt hostil, ens toca lluitar i fer pedagogia de la universalitat que hauria de tenir el dret a un judici just, a la intimitat, a la informació o a l’autodeterminació. I ens toca reivindicar-los tots, per a tothom, al nostre país i arreu.

Malauradament res no feia presagiar que Europa sortís en defensa dels nostres drets. De l’Europa que ha tancat els ulls al drama de les persones refugiades, que ha avantposat la pròpia seguretat a l’ajuda humanitària, què en podíem esperar? Europa ha tunejat la vulneració de drets a Catalunya en un insuls mantra: el dels afers interns espanyols. Defuig, altre cop, la seva responsabilitat com a garant dels drets de la ciutadania i això facilita que la xenofòbia vagi fent taca d’oli pel tot el territori. També a casa nostra. L’ofensiva del govern espanyol ha assegut a taula el feixisme i la intolerància. I comencem a veure la magnitud d’una tragèdia, ben alimentada per la inacció d’una dreta que riu les gràcies més ràncies.

Les entitats hem de reballar fort per restablir les llibertats, els valors democràtics i el compliment dels Drets Humans. L’únic camí possible és el diàleg, el pacte i l’acció no-violenta.

Socio-político-religioso